Paraulas : la piòta rumada
Paraulas de – sus la musica de « Armstrong » de Claude Nougaro
Erèm qualques bonis pintaires
Que deciderèm per Nadal
De faire un sopar festejaire
Un ressopet se ditz aital
O, per reussit , ò, siaguèt ;
I agèt una michanta nòta :
Aquel animal de Jaquet
Nos a daissat rumar la piòta !
A taula i avià çò que cal
Una gròssa caissada d’ustras ,
Un platat de tripas a l’alh ,
Un estofat e qualques fritas .
E, mai grasseta qu’un porquet ,
Tota trufada la piòta ;
Mas aquel fotral de Jaquet
Nos a daissat rumar la piòta !
De vin, i avià un grand platèu :
Corbièra, nòstra « Falèrna »
E d’aquel vin blanc de Bordèu ,
Qu’apelan de vin de « cistèrna ».
Nos afirolèt lo caquet ,
Era pas de jus de granhòta ,
Aquel ivronha de Jaquet
Nos a daissat rumar la piòta .
I aviam portant recomandat
De plan asagar la bestiòla :
Una ora aprèp èra bandat ,
Aviá tastat totas las fiòlas ,
S’endormiguèt coma un soquet ,
Roncava coma una cabòta .
Aquel grand bastard de Jaquet
Nos a daissat rumar la piòta !
Quand partiguèrem per la messa ,
De mièjanuèit , aquel vièlh trast
Nos aviá portant fait promessa
De survelhar lo fuòc e l’ast
De tèner graissat lo cliquet,
De flambuscar la pauròta :
Al luòc de tot aquò, Jaquet,
Nos a daissat rumar la piòta !
Coma sèm bonis paroissians
E que n’aviám un còp dins l’ala
Cantèrem lo “Minuit chrétien”
D’una manièra magistrala :
Lo curat s’estabosiguèt
Talament tenguèrem la nòta .
Quand nos n’tornèrem Jaquet
Avià daissat rumar la piòta !
Quand la vegèrem arribar ,
Sul plat , tota rascanhuda ,
Semblava una negressa nuda ,
Sus una plaja de Cubà .
Nos gastèt nòstre ressopet
E attristèt nòstra ribòta ,
Aquel animal de Jaquet
Que nos daissèt rumar la piòta !!!!!!!!